Parlem amb...

  Àfrica Anaya, 'la alumna més avantatjada' de Yolanda Germán (així la descriu la seva professora) és una dona amb molta enteresa i força en el seu esperit. Després tota una vida ja identificant-se amb l'art, ja fa tot just sis anys va començar a destacar en el món de la dansa del ventre. I ara ve de la mà d'aquest projecte despuntant amb el seu estil de ball.   - Com va començar la teva trajectòria en el món artístic? Doncs mira el típic ... extraescolar, ball clàssic, vaig estar un any a la coral, un altre en teatre, però sempre en la branca artística. I com una és tímida ... doncs això ajuda a fer més. - Quins van ser els passos cap al món de la dansa del ventre?  Doncs vaig començar a les classes de Yolanda. Vaig anar a un casament vaig veure una noia ballant dansa del ventre i em vaig dir: Jo em vull apuntar a això. I a través d'una amiga em vaig apuntar i doncs d'això fa ja sis anys. - A què et dediques professionalment?  Sóc arxivera ... jeje. Tinc un postgrau d'arxiu i em dedico a arxivar documentació. Quin va ser el detonant que va fer sorgir la idea de crear aquest projecte de Fragància Flamenca i Oriental 'Chil-out'?  Doncs aquest any ha nascut aquest projecte amb Quique ... ell buscava dues noies per acompanyar, tant quan ell descansés com per estar amb ell en escena. I mira ... doncs així va sorgir. Jeje.  - Amb la dansa del ventre ...  Expressem coses sobretot les dones, traiem coses que no sabem que tenim dins. Serveix per expressar el que sents i treure les càrregues emocionals que tenim. Ens ajuda a creure'ns-ho una mica més, perquè ens ho creiem molt poc i ens piquen ... i ens piquem massa. A mi m'ha ajudat moltíssim. Quan vaig començar semblava un ànec, i ara he renascut.  - Què li diries a algú que vol fer dansa del ventre?  Al principi passes vergonya, et sents un ànec, però després ... després es gaudeix. Així que fes-ho, gaudeix-ne i viu-lo.  - En el moment que et vas donar compte d'aquest canvi interior Quins sentiments van néixer en tu? Alleujament. Que 'jolín' tenia això dins i ho sabia. Però no és el tema de la dansa sol. És la manera de viure ... de acceptar com ets d'acceptar els altres.      Yolanda Germán, una dona lliurada a la vida. Valent. Recorrent cada pas amb passió. Hi va haver un instant que tot en la seva vida va parar, però ella i el seu fort esperit van saber trobar el camí. El camí de l'art. Va fer el salt del periodisme i la vida atrafegada a la pau interior, la dansa, la música. Ara ella és un clar exemple de pauta a seguir, tenint com aval tota la seva vida i la que li queda per viure.   - Com et va portar la vida fins a la dansa del ventre?  Vaig néixer a Tarragona, vaig estudiar periodisme, vaig treballar moltíssim en moltes coses i la feina m'ho va consumir tot ... m'ho vaig carregar tot. I llavors vaig començar jo sola a organitzar la meva vida. I em vaig preguntar ¿Què és el que vull? Jo vull ballar i cantar. I em vaig posar a això. Ara faig classes de dansa del ventre per als centres cívics de Reus, a part dono classes a casa, i sóc mestra de Reiki.   - Quin teva sensació de Fragància Flamenca amb els tres membres que la formeu?  BFF ... als quaranta anys per primera vegada el meu germà i jo fem alguna cosa junts ... Vaig triar per això a Àfrica que era l'alumna més avantatjada que tenia. Esperem coses interessants i aquí estem estrenant el dia d'avui amb totes les sorpreses. - Què significa per a tu viure l'art amb el teu germà?  Mira ... tant que encara ho estic assimilant. Jo crec que la setmana que ve ho entendré, perquè encara no m'ho crec. Jajaja.  - Una cosa que em diries ...  La seguretat, la comoditat és el que més ens limita. Com més por tinguis, aquest serà el camí.        Quique Germán va començar la seva travessia amb la seva     guitarra a l'armari on va trobar a aquesta fidel companya. Sent un dels millors guitarres del panorama musical nacional espanyol i passant per grans grups com OBK, Complices i acompanyant des del principi al grup Da Igual amb una trajectòria musical impecable, un ritme, una classe, una melodia i un quefer característic. Un d'aquests guitarristes que deixen empremta en la història musical.       'Si hagués de començar en algun lloc començaria amb la guitarra que vaig trobar a casa. Fins als 19 vaig ser un noi súper tímid, apartat, solitari ... Quan vaig obrir l'armari i vaig veure aquesta guitarra ... la vaig començar a tocar a la meva manera. Fins que la meva mare va veure que no em treia l'antull i em va apuntar al conservatori, i vaig durar fins als setze. Passar una cosa que va canviar la meva vida. Hi va haver una pel · lícula 'Encreuaments' ... És la història d'un guitarrista jove que se sentia reprimit musicalment amb el que feia a l'escola clàssica. Jo em vaig sentir identificat amb això, perquè al conservatori havia una part de mi que no podia expressar, així que deixi el conservatori ... I a partir d'aquí vaig aprofitar sempre els estils clàssics però tirant per el que a mi realment m'agrada. '            - Com és la vida d'artista?  És caòtica. Perquè la música et fa, jo visc la música. És la meva vida! Jo no escolto música ni toco la guitarra, sinó que ... sóc música. No ho puc triar, i moltes vegades ... ho he volgut deixar. Perquè aquest món és molt difícil, perquè no et dóna una estabilitat. Hi va haver un moment en què em vaig anar a Madrid, tot un pas ... vaig estar fent la gira amb 'OBK', amb 'Complices' ... Però hi havia una part de la meva perduda, allà no hi ha muntanya, no hi ha platja ... em vaig sentir buit. Vaig veure que podia ser artista on volgués ... així que vaig tornar i em vaig posar a treballar a Port Aventura perquè era l'única manera d'estar prop de la natura, la realitat i ser músic. - Portes ja més de sis anys en el grup Da Igual ... Com va aparèixer Dóna Igual en la teva vida? Un dia em va trucar Joanet actual bateria de 'Dame Besos' i em va dir: Estic amb un noi, un cantant ... Vols venir a veure-ho? I vaig anar. De Wences em va enamorar la seva forma tan forta, la seva psicologia tan dura, tan ... Déu! La seva energia a flor de pell ... és ¡potent! I és el que calia. - Háblame de Fragància Flamenca i Oriental 'Chill Out' ... La meva germana ha estat un gran referent per a mi. A la meva germana i al meu ens interessa l'art. Ens interessa estimar. Ens interessen les coses reals. I jo he fet aquest grup amb Àfrica i la meva germana perquè ... 'mola'. Perquè ens agrada això i pensem igual. Una sola persona en el teu projecte que fos d'ideologia diferent, aquesta màgia la trencaria. Però igual que amb això el nostre amb tot, passa a tot arreu. Si jo estigués tocant la guitarra amb gent que no sent això, no podria. Seria tot pla. - Mantens un esperit enèrgic i jove. Quin és el truc per a això? Jo porto un nen dins saps? Tinc com una petita gàbia dins i la guardo per a tots els moments, per quan hagi de decidir, de manera que sempre li pugui preguntar ... 'Què faries aquí Quique ...? Com ​​ho faries?' Abans de petit estava amb una noia i em tirava una hora pensant: li agafo la mà? Aquesta vibració és tan ... pura. La puresa de la infantesa cal mantenir-la. No pots deixar que res ni ningú taqui això. Mantenir-sensible. Com abans ... amb la guitarra, la bicicleta, la noia dels meus somnis ... em passava cada nit anant a la seva finestra i tocant-li la guitarra i quan es treia el cap passava tanta vergonya me n'anava corrents. I totes aquestes coses les va guardar a 'meu racó' per mantenir-me sempre al seu lloc. Jo sóc un nen sol de recordar tot això. Recordar el meu esperit, la meva essència.  - Quina creus que és la base de la música?  La melodia. Per a mi sempre és la melodia. Si no hi ha melodia es perd. És com un vaixell sense vela.   - Una cosa que em diries ...  Jo tot el que faig, vull fer-ho des del bé. - Si haguessis de demanar un desig Quin seria? (Que ningú morís) ... però això és impossible ¡jajaja! ¡Seguir! Seguir així. Que m'ho permeti la vida. Que el demà es faci de dia. No demano res més que el matí em de l'oportunitat de seguir.     

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils