Paco Poch presenta Le père de mes enfants a Tarragona

Tarragona. Costa Daurada. L’històric productor igualadí Paco Poch presenta el film Le Père de mes Enfants, un homenatge a l’ofici del productor, així com un acte d’amor al cinema. Qui és Paco Poch Paco Poch és professor de producció de cinema a La universitat Pompeu Fabra, i històric productor català. En les seves innumerables feines com a productor, ha arriscat en les seves apostes, havent produït al primer Almodóvar, el Guerín d’Inisfree o a l’emergent Isaki Lacuesta. Ens presentarà aquest 3 d ejuny de 2011 a les 22:30, a la sala 8 i Mig d’Ocine les Gavarres el film Le Pére de mes Enfants, un film que distribueix des de Paco Poch Cinema, que també es pot considerar un homenatge a la figura del productor. Posteriorment haurà un debat. Què és Le père de mes Enfants Temps era temps els PRODUCTORS estimaven les seves pel•lícules com si fossin les seves filles i mimaven els directors de cinema com si fossin els seus fills. Grégoire Canvel—el protagonista de Le père de mes enfants—és un productor de cinema que estima profundament la seva família: la dona i les filles són la seva vida. Però el CINEMA (escrit en majúscules) és la seva ànima i dóna sentit a la seva vida. Tot plegat no seria cap problema si ambdós mons no entressin en contradicció quan la crisi econòmica i creativa entra de ple a la indústria cinematogràfica. Mia Hansen-Løve—la directora—va tenir la sort de treballar amb el productor Humbert Balsan en el seu primer film Tout est pardonné (2005). El productor—que ja havia treballat amb cineastes com ara Claire Denis, Lars von Trier o James Ivory—es va llançar a l’abordatge del projecte de la jove directora, però, al cap de pocs mesos que se n’iniciés el rodatge, Balsan va morir sobtadament. Aquella tragèdia va trasbalsar enormemement la realitzadora. Fou llavors que va decidir retre un merescut homenatge al seu pare cinematogràfic. A Le père de mes enfants, Mia Hansen-Løve hi construeix l’alter ego de Balsan. La realitzadora ens mostra—amb contenció extrema i càmera atenta—el dia a dia d’un home que lluita per conservar les dues coses que més estima: la família i el cinema. I l’home, a poc a poc, ens va captivant amb els seus defectes i la seva passió, i amb la seva fe en el cinema en què creu fermament. És un home, en definitiva, que creu més en l’art que en la comptabilitat, i per això acaba assumint una càrrega difícil de portar. Però la realitzadora va més enllà i, malgrat la seva joventut, és capaç de parlar-nos de la pèrdua, de la paternitat —biològica i intel•lectual—i també de l’herència i el relleu, tant en la vida com en la creació. En un país com és França, on des de la Nouvelle Vague ha regnat la política dels autors, i l’autoria—sagrada—recau exclusivament en les mans del director, que algú hi tingui el valor de reconèixer la figura del productor no deixa de ser un fet remarcable i valent. Tan valent com aquesta petita joia del cinema que parla d’allò que més saben la gent del cinema: crear somnis. Fitxa tècnica Pel•lícula: Le père de mes enfants. Directora: Mia Hansen-Løve. Guió: Mia Hansen-Løve. Producció: Olivier Damian, Philippe Martin i David Thion. Lloc i any: França, 2009. Durada: 110 minuts. Gènere: Drama. Idioma: Francès subtitulat al castellà Distribuïdora: Paco Poch Cinema.  

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils