El Museo d'art modern acull la presentació de l'obre de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila

Tarragona. Costa Daurada. 17 de febrer de 2013. El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona va acollir la presentació del volum 12 de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila. Es tracta del Cicle dels dietaris II. Viure a Tarragona: Fulls d’un dietari, 1972-1974 i Fulls d’un dietari 1975-1976. La presentació de l’obra va anar a càrrec de la professora Montserrat Palau, del departament de Filologia Catalana de la URV, i va comptar amb l’assistència del vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs; del periodista guanyador del darrer premi Pla de novel•la, Genís Sinca; del periodista curador de la reedició de les Obres Completes d’Artur Bladé i Desumvila, Xavier Garcia i del fill de l’autor, Artur Bladé i Font.  En aquest volum 12, que tanca l’obra completa d’Artur Bladé, Cossetània Edicions, publica els dos darrers llibres de Viure a Tarragona, el conjunt dels quatre dietaris dedicats a Tarragona, que abracen els anys 1972-1974 i 1975-1976, respectivament. Aquests llibres són, de nou, un cant als llocs, a les persones, a les idees i als fets que Bladé estimava: la vida tarragonina i la vida vora l’Ebre, a Benissanet; producte d’una activitat política i literària lliurada als ideals republicans, humanistes i catalanistes. Des de l’any 2007 fins ara, la Diputació de Tarragona ha col•laborat econòmicament en l’edició de l’Obra Completa de l’escriptor de Benissanet. El vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, va valorar l’acte de presentació com el final d’un projecte que ha durat temps i que, finalment, “ha reeixit en el seu sentit total: aplegar els escrits d’Artur Bladé i posar-los a l’abast del lector d’avui”. Vallvé es va referir a l’interès històric i social de l’obra de Bladé, i va assegurar que a través de les pàgines referides a Tarragona “veiem i redescobrim la vida social, del dia a dia, de les ciutats als anys setanta del segle passat”. Al seu torn, Montserrat Palau es va referir al “treball infatigable” de Bladé, que en aquests dos últims dietaris dedicats a Tarragona fa “una crònica de la geografia humana de la ciutat, la vida, els costums i la cultura tarragonina d’aquella època”. Així mateix, va destacar “l’ honestedat i sinceritat” que caracteritzen l’autor, que plasma en els seus dietaris l’estima que sent cap a Tarragona “observant i acceptant amb respecte l’evolució històrica, social i cultural de la ciutat durant aquells anys”. En la seva intervenció, Genís Sinca va manifestar que aquest 12è volum d’Artur Bladé és una clara demostració de la mestria de l’autor, que alhora és “mestre de periodistes i d’escriptors”, i va assegurar que, “sense que jo ho sabés, Artur Bladé em va ensenyar a escriure”. Xavier Garcia va destacar la tasca d’Artur Bladé i Font en el procés de recuperació dels papers inèdits del seu pare, i va destacar que en el seu aprenentatge periodístic aquest autor “va ser fonamental”. Finalment, va afegir que amb la publicació d’aquest 12è volum “hem culminat una piràmide de literatura, bon sentit, humanisme i cavallerositat”. Al seu torn, Jordi Agràs va assegurar que des de les institucions “hem de treballar per difondre autors com Artur Bladé i obres com les seves”, i va felicitar els promotors de la idea “que han estat al costat d’aquest projecte tan important a nivell històric i cultural. Finalment, el fill de Bladé, Artur Bladé i Font, va expressar la seva satisfacció pel fet que “hagi culminat aquest projecte de reedició del 95% de l’obra escrita pel meu pare”, i va mostrar el seu agraïment a les persones i institucions que ho han fet possible. Bladé i Font va assegurar que aquest darrer llibre és el que més reflecteix “els pensaments, les creences, les vivències, l’admiració i l’agraïment que el meu pare sentia per Tarragona”, ciutat que va escollir per viure en tornar de l’exili, l’any 1961. Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995). Escriptor català i cronista de l’exili, va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França (1939-1942) i a Mèxic (1942-1961), on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i emotiu d’una quinzena de llibres, entre el quals hi ha grans perles memorialístiques i biogràfiques (per exemple, Benissanet o Francesc Pujols per ell mateix). Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col•laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició. La seva obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX.

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils