Concentració de motos Goldwing a Sangulí Salou

Salou. Costa Daurada. El càmping resort Sangulí Salou acull la XVIII Edició Internacional de Goldwing Treffen. Prop de 400 motos de l'associació espanyola de Goldwing s'allotjaran a les instal.lacions de Sangulí Salou del 26 al 29 de maig de 2011. Aquestes motos es distingeixen per la seva gran mida, confort, espectaculars equipaments i llums. Durant aquests dies, l'Associació espanyola de Goldwing realitzarà diverses sortides en grup pel Càmping i els seus voltants, així com actuacions i una cerimònia amb lliurament de premis de l'Associació que se celebrarà a la zona de l'amfiteatre.   . Les concentracions de motos Goldwing són tot un espectacle, i com ha passat en altres ocasions, ja que aquesta és la cinquena vegada que Sangulí Salou els acull, pots viure en directe. Apropa't fins Sangulí Salou per gaudir amb les Goldwing.     Goldwin Història Després de 33 anys de desenvolupament, l'Honda Goldwing ha passat de bèstia indefinida de 999 cc a Grand Tourer de luxe amb les últimes tecnologies i joguines per als seus usuaris. Pel camí ha anat guanyant potència, parell, capacitat de càrrega, agilitat, esportivitat, atractiu, amants del confort, molt confort de marxa. L'Honda Goldwing és un dels models més longeus del mercat internacional de les dues rodes. És una icona del "touring de sofà" per excel.lència, que no ha deixat de renovar mecànica o estèticament un any rere l'altre durant els 33 que porta de vida. En l'última dècada ha donat un gir cap a un caràcter i una estètica més esportius que li estan guanyat fans de totes les edats. Encara que la primera Goldwing data de 1975, tot va començar el 1972 amb un prototip ultrasecret batejat per Honda com M1. Aquest projecte estava destinat a portar més enllà el concepte Grand Tourer i va ser confiat a Soichiro Irimajiri, que havia estat responsable de desenvolupament de motors Honda de competició de cinc i sis cilindres. La M1 va ser la "primera" Goldwing en un sentit modern, perquè va incorporar un motor de sis cilindres horitzontals oposats 3-3 (boxer), com les GL dels últims 20 anys. 1975-1979: Les Goldwing primigènies de litre El 1975, Honda va comercialitzar una moto lucinant la GL 1000 Goldwing tenia transmissió per cardan i muntava un revolucionari motor de quatre cilindres horitzontals oposats (boxer) amb 999 cc i 82 CV de potència sense dubte, era una màquina amb la qual fer molts quilòmetres. El 1976, la GL estàndard va rebre la companyia de l'edició limitada LTD, molt més cara i amb detalls exclusius que fa a gràfics i accessoris com el seient, els parafangs o les llantes daurades. Entre 1977 i 1979, Honda va demostrar per fi estar atenta a les exigències dels consumidors incorporant un manillar més alt, punys de neoprè i altres petites millores a la moto. Honda va dotar el model de seient doble independent que es convertiria en característic, i en lloc de llantes de ràdios, les va muntar de pals       1980-1983: La reina de la carretera GL 1100 El 1980, la Goldwing va estrenar un nou motor de 1.085 cc, amb la mateixa estructura tetracilíndrico horitzontal de l'anterior, però amb més parell i suavitat gràcies als carburadors més petits i l'encesa electrònic. Aquest any, la GL 1100 naked va passar a anomenar-Standard i la gamma va créixer amb la GL 1100 Interstate, que va encarnar la tour que la Goldwing hauria d'haver estat des del principi amb carenat, maletes laterals i top case. El 1982, el catàleg Honda va incorporar la GL 1100 Aspencade, amb una bomba d'aire elèctrica per endurir la suspensió, pintura bitò, discs ventilats, llantes més petites (18 "i 16"), instrumentació digital, ràdio AM / FM i emissora CB . L'any 1983 va ser l'últim de les GL 1100. 1984-1987: La Goldwing de 1.200 c.c. La nova GL 1200 de 1984 va ser, en part, la No No d'Honda a la Yamaha Venture V4 AMB la qual uns quants comparaven la Goldwing. Els tres models GL van cervell un nou bastidor reforçat i millorat per Lluita AMB el motor tetracilíndrico horitzontal de 1.182 cc, AMB encara mes potència i moltíssim Parellada i embragatges hidràulic. Els Baixes vens Condemned la bàsica Standard a la Desaparició el 1985, any en què va apareixer una nova edició limitada LTD AMB sistema d'àudio de quatre Altaveus i un sofisticat ordinador de bord. El 1986, Honda va llança la GL 1200 SE-i, que era igual que la LTD, que DADES DE L s'havia venut el 1985, però AMB la ràdio i el seient millorats. La GL 1200 va desaparèixer el 1987, Quan ja havia incorpora't una nova transmissió per cardan i un nou diferencial que li van aportar una suavitat màxima.     1988-2000: La longeva GL 1500 El 1988, després de quatre anys de desenvolupament, va néixer una Goldwing totalment nova. Era una bèstia de 360 kg, però molt manejable i amb un nou motor de sis cilindres horitzontals i 1.520 cc que va integrar la marxa enrere, es va mantenir 13 anys en el mercat. El 1991, la Interstate va passar a ser el model bàsic de la gamma. Tenia un seient més baix i pesava 18 kg menys que les seves germanes, perquè no tenia marxa enrere, control de velocitat creuer i compressor d'aire per a la suspensió. La GL 1500 va passar a anomenar Aspencade i es va produir un model 10th Anniversary per celebrar els deu anys de producció de la moto a Estats Units. El 1995 va aparèixer el model del 20 aniversari de la Goldwing, amb refinaments estètics (logos especials), suspensions més baixes i fermes, que van millorar el seu maneig, i seients més baixos en la SE i la Aspencade. Tots els que esperaven una nova Goldwing amb el canvi de segle es van quedar bocabadats en trobar amb la GL 1500 de nou en 2000. Però els seus 372 kg ja no eren rival per a un model tan avançat com la BMW K 1200 LT. A mitjans d'any, Honda va anunciar la nova GL 1800 per a 2001. 2001-2008: El nou segle i la GL 1800 Igual que la GL 1500 el 1988, la GL 1800 de 2001 era una moto totalment nova, construïda des de zero. Va muntar un bastidor d'alumini de 31 components amb un 77% més de rigidesa torsional i un 119% més de rigidesa lateral. El motor de 1.832 c.c. era més lleuger que el de la 1500, però oferia 118 CV i 17,2. El disseny de la seva carenat, esvelt, esportiu i molt actual, pretén atreure també a un usuari més jove del que és habitual. El seu bon funcionament i la qualitat de la frenada la converteixen en la Goldwing més "pràctica" i àgil de la història. El 2005 arribaria el model del 30 aniversari, però amb pocs canvis més enllà dels logotips de rigor i alguns colors nous. El 2006, la gamma va introduir canvis més seriosos i una reestructuració de les versions segons el seu nivell d'equipament en relació amb el sistema d'àudio, la calefacció en punys i seient, la presència de navegador per satèl lit o la incorporació de l'ABS. El 2007, la gamma Goldwing va equipar el primer airbag-moto com accessori opcional. Els models disponibles per a Europa van ser la GL 1800 DeLuxe, amb navegador per satèl lit i ABS, i la Audio / Comfort, amb sistema d'àudio de 6 altaveus i 80 watts per canal i calefacció en punys i seients.   Com pots veure, la sublimació de la Tour de luxe es diu Goldwing i requereix 33 anys de maduració.

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils