Centre d'Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa

Horaris

• Dimarts a Dissabte 01/10 - 30/04: 11,00-13,00 / 16,00-18,00 01/05 - 30/09: 11,00-13,00 / 17,00-19,00
• Diumenges i festius 11,00-13,00
• Dilluns Tancat
• Tancat el 25-26/12 i 01/01 i el Diumenge de Rams.

Descripció

El Centre d'Interpretació de la Setmana Santa està ubicat a l'antiga església de Sant Antoni Abat, destruïda en gran part durant l'última guerra civíl i reconstruïda a propòsit recentment amb la finalitat d'acollir. Alberga els elements més significatius de la cèlebre Setmana Santa tortosina. Sobresurten els passos, anomenats misteris, misteris. En la seva major part són obra d'escultors tan llorejats com Innocenci Soriano Montagut i Enric Monjo i Garriga.


Explicació

La història de l'església de Sant Antoni Abat està estretament lligada a la de la confraria homònima dels pagesos, la més antiga de Tortosa. Aquesta confraria, documentada des de l'any 1358, va ser concebuda per eludir la prohibició emanada de Les Costums, que impedia als diferents sectors professionals organitzar en gremis. La devoció al sant va arribar a terres valencianes des d'aquí, de la mà del bisbe dertosenca, a principis del segle XIV.

La primera localització coneguda de l'entitat cal ubicar-la al monestir de Santa Clara. Després amb les diferents vicissituds històriques anar canviant d'emplaçament però sempre amb seu al llarg i ample del carrer Montcada, una de les principals artèries urbanes de la Tortosa del segle XV, on es va edificar la primera església de Sant Antoni a l'any 1446 .

De antic, el patró dels pagesos tortosins havia estat Sant Estimat però el fet cert que Sant Antoni Abat és un advocat contra els efectes devastadors de les intoxicacions amb ergot (col · loquialment febre o foc de Sant Antoni) el afermar com a protector principal de la nostra pagesia . Hilari Muñoz dóna a conèixer com davant les enormes proporcions assolides, la confraria es va desdoblar en una de nova sota el patronatge de Sant Jaume a principis del segle XVI. Segurament la nova titularitat s'explica pel fet que l'únic remei conegut en època medieval per curar l'ergotisme consistia a acudir en peregrinació a Santiago de Compostel · la.

Curiosament, és a la parròquia de l'apòstol d'Hispània on es continua celebrant en els nostres dies la festivitat de Sant Antoni a Tortosa. L'any 1652 la confraria es va situar definitivament en el lloc que ocupa l'edifici en l'actualitat, antiga casa dels Boteller i els Oriol. L'església es va aixecar en l'últim quart del segle XVII, respectant la part baixa de la façana, d'uns 11 metres d'ample, el que ha permès que ens hagi arribat la portalada original d'arc de mig punt i grans dovelles. Aquest accés principal està coronat per un tondo que ens mostra a Sant Antoni Abat com un ancià barbut amb l'hàbit dels antonians i la tau o creu egípcia (un dels símbols més màgics i antics de la Humanitat). El sant anacoreta porta un esquellot a la mà dreta i un llibre a l'esquerra. També perdura la porta d'accés a l'antiga casa dels pagesos, que té gravada una podadora al seu llindar i una inscripció que denuncia l'existència d'un pou a l'interior d'una de les capelles.

El retaule major obeïa als cànons de moda al barroc ple. Estava presidit pel sant titular, al carrer central del primer cos, flanquejat per Sant Isidre i Sant Lamberto. El primer va ser canonitzat el 1622 i el segon, a més de pagès, va ser protagonista del miracle de la mandíbula davant Adrià VI, bisbe de Tortosa i Papa de Roma. El segon cos estava presidit per la Preservada. El gremi la celebrava el diumenge següent a la festivitat de Sant Antoni per commemorar el vot que havia fet de defensar, si calen amb el sacrifici de la vida, la Puresa Immaculada de la Mare de Déu, dos-cents anys abans de ser proclamat el Dogma de la Immaculada Concepció. Tenia a banda i banda als sants Abdó i Senén, patrons dels hortolans catalans. Presidint-ho tot, fidel a la tipologia dels retaules del seu estil, destacava un Calvari.

L'any 1896, l'arquitecte Joan Abril i el pintor Antonio Cerveto efectuar treballs de restauració a l'església. Al mes de juliol de 1936 va tenir lloc la profanació i destrucció del temple. L'assalt revolucionari va comportar al mateix temps la desaparició del seu valuós arxiu gremial i la destrucció del mobiliari litúrgic. També llavors va morir el pas de l'Oració a l'Hort, obrat per Ramon Cerveto i José María Beltri (segurament substituïa un de menor mida descrit al 1781). Durant la postguerra, el gremi va ser capaç de recuperar-se i de processionar en només dos anys el nou pas cisellat per l'escultor tortosí Carles Riba. Es va pretendre també restaurar l'església gremial per al culte, però l'interès del bisbe per bastir el nou seminari ho va impedir (no obstant això, durant bastants anys es van continuar celebrant davant el devastat temple els actes tradicionals de la festa patronal: col · lecta, ball de jotes i barraca de Sant Antoni). L'edifici va ser utilitzat com a taller de fusteria i magatzem de Regions Devastades i, premonitòriament, van acabar guardant aquí els passos fins que ho va impedir el seu estat ruïnós en la dècada dels noranta.

Finalment, l'any 2009, el Bisbat i l'Ajuntament van acordar reconvertir l'edifici en Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, el primer museu de passos català. L'abril de 2011, els operaris de l'empresa García Riera culminaven 12 mesos d'obres de rehabilitació basades en un projecte de l'arquitecte Tomàs Homedes. L'edifici forma part del catàleg d'edificis de caràcter històric de la ciutat de Tortosa. L'església de Sant Antoni Abat constitueix una fita singularíssim dins l'apartat del turisme religiós tortosí.

El temple està ennoblit per la presència de Sant Francesc Gil de Federich, Santa Maria Rosa Molas, el Beat Manuel Domingo i Sol i, sobretot, per Sant Enric d'Ossó, de qui, el seu bon amic i sacerdot Joan Baptista Altés afirma: " Es podria dir que en aquesta església han germinat i florit la major part de les seves obres de zel ". Efectivament, les restes de les sanefes de les pintures murals de Cerveto han permès identificar la capella on lluïa el retaule sufragat per Sant Enric, dedicat a la Immaculada, i en què es veien també les imatges de Sant Josep, Santa Teresa i el Nen Jesús de Teresa (devoció molt vinculada al Camí de Santiago, inspirada segurament en el Diví Infant que va acompanyar la santa d'Àvila en els seus viatges fundacionals, que Sant Enrique va fer renéixer en aquest temple com a Pastor de l'Rebañito, al 1876).

També en aquest temple va tenir el sant la inspiració de fundar a l'any 1873, l'Arxiconfraria de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús, més tard Arxiconfraria Teresiana i avui MTA, Moviment Teresià d'Apostolat, estès en els nostres dies per tot el món.

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils