Ruta dels cellers

 Per fer una ruta que tingui relació directa amb la verema, és obligada la visita als cellers cooperatius, edificis modernistes en la seva major part que donen caràcter a algunes poblacions de la nostra comarca. És el símbol més clar de la tradicional dependència de l'agricultura que han tingut al llarg de la història els habitants de la Conca de Barberà. Val la pena viure l'experiència que suposa entrar en un celler cooperatiu i conèixer, tot contemplant artístics edificis, el procés d'elaboració del vi i del cava. L'itinerari discorre per l'anomenada Conca estricta, zona plena de vinyes. Els cellers van construir-se a començaments del s. XX i són principalment d'estil modernista. Una característica comuna en tots ells és la facilitat d'accés, sempre a peu de carretera. L'arquitecte que té més obres a la comarca és el vallenc Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. L'itinerari proposat permet al visitant seguir un ordre diferent al que aquí es marca. Es pot comprar vi embotellat amb la Denominació d'Origen Conca de Barberà a tots els pobles. La Conca de Barberà també està dins de la Regió del Cava. km 0. Montblanc L'itinerari per la Conca començarà a la seva capital, on cal visitar el celler cooperatiu projectat per Cèsar Martinell. L'edifici es va començar a construir l'any 1919 i es va acabar el 1922. Té unes voltes d'estil gòtic en consonància amb el caràcter medieval de la vila. Es pren la carretera C-14 cap al N, es gira a la dreta (NE) per la C-241d en direcció a Pira i es trenca de seguida, també a la dreta (E), per la T-242 fins a Barberà de la Conca. km 7,9. Barberà de la Conca La Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca fou la primera de l'Estat espanyol (1894). Es conserva l'edifici de la seva seu, d'estil noucentista. L'any 1901 es construí el primer celler cooperatiu de Catalunya i l'any 1917 Cèsar Martinell va fer un notable edifici modernista. Des de Barberà de la Conca, cal agafar en direcció NO una pista asfaltada que porta fins a la població veïna de Pira. Pel camí, poden contemplar-se els conreus típics de l'anomenada Conca estricta, com són la vinya i els ametllers. km 11,2. Pira L'entrada a Pira per la pista asfaltada és magnífica, ja que el riu Anguera forma al seu pas per la població un petit congost, ric en vegetació, que dóna al poble una bella imatge. El celler del Sindicat Agrícola de Pira, construït el 1917 sota les ordres de Cèsar Martinell, és un edifici de dues naus d'estil modernista noucentista. El seu constructor fou en Joan Anglès. També poden visitar-se les caves Carles Andreu, situades al centre de la vila, a la casa pairal de cal Celdoni (s. XVII). S'agafa la C-241d en direcció NE cap a Santa Coloma de Queralt i s'arriba a Sarral. km 16,4. Sarral Població famosa per l'artesania de l'alabastre i pels seus vins i caves. La Cooperativa Agrícola de Sarral, dissenyada per Pere Domènech i Roure, va ser construïda l'any 1914 i és d'estil modernista. Ha estat ampliada i modernitzada: les caves actuals són obra de l'arquitecte Josep Puig i Torné. A més, hi ha dues indústries particulars que elaboren vins i caves: les d'Emili Mateu i de Rosa M. Torres. Des d'aquí, es pot anar a Forès prenent la T-233 cap al NO i trencant després a la dreta (N/NE) per la T-222. La població està situada en un punt elevat que permet contemplar una esplèndida panoràmica des del seu mirador. Tot i que no compta amb cap celler, la seva visita complementaria aquesta ruta pel fet de poder veure, en tota la seva extensió, la Conca estricta i els seus conreus de vinyes. Es continua per la mateixa carretera C-241d en la mateixa direcció NE fins a Rocafort de Queralt. km 21,0. Rocafort de Queralt Prop del límit entre la Conca estricta i la Baixa Segarra, es troba un dels més bells exponents dels cellers modernistes de Catalunya, obra de Cèsar Martinell. Fou la primera obra agrària del popular arquitecte. La construcció del celler es va iniciar l'any 1918. Destaca la utilització a l'interior de l'arc parabòlic gaudinià. Les tres naus van construir-se respectivament als anys 1918, 1932 i 1947. Es desfà el camí per la C-241d cap a Sarral i s'agafa la primera desviació de la dreta (O; la carretera TV-2331) per sortir a la T-233, que se segueix també per la dreta (NO). De seguida cal prendre el primer desviament de l'esquerra (SO; la TV-2336) fins a Solivella. km 31,8. Solivella Entre vinyes, es troba la població de Solivella. El seu celler és una construcció modernista de començaments de segle. La Cooperativa de Viticultors de Solivella fou fundada l'any 1951. Té un local social i un altre dedicat a l'elaboració de vins. Compta amb unes instal·lacions modernes i elabora vi de gran qualitat. Es tracta de la cooperativa que produeix més hectolitres de tota la comarca. L'empresa familiar Sanstravé elabora vi i cava artesanal. Es reprèn la TV-2336 en direcció SO cap a l'Espluga de Francolí i s'entra a Blancafort. km 34,3. Blancafort Compta amb una cooperativa centenària que fou fundada l'any 1896. Hi ha dos cellers de principis de segle a la vila: el celler Vell i el dels Pobres. S'hi elabora algun dels vins més reconeguts de la comarca, ja que tots ells es produeixen amb fórmules tradicionals. El fet de començar a embotellar vi i una bona política de comercialització estan donant a Blancafort una merescuda fama. Per la mateixa carretera que hem arribat a Blancafort (la TV-2336), s'arriba a l'Espluga de Francolí. km 43,0. L'Espluga de Francolí El celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí és un dels edificis insígnia dels cellers modernistes de Catalunya. Àngel Guimerà l'anomenà "Catedral del Vi" arran de la seva estada a la vila l'any 1921. Va ser projectat per Lluís Domènech i Muntaner i dut a terme pel seu fill Pere Domènech i Roure l'any 1913. Consta de tres naus, té contraforts, columnes i arcades interiors inspirades en l'estil cistercenc del monestir de Poblet. De camí cap a Montblanc, a 3 km, es troben les caves Simó de Palau. Des de l'Espluga de Francolí, hi ha la possibilitat d'anar cap a Poblet, a Milmanda i al castell de Riudabella, dins del terme municipal de Vimbodí. El monestir i les dues antigues granges són actualment dos punts on es cultiva la vinya d'una forma més modernitzada per part d'empreses del Penedès. S'hi poden observar noves tècniques d'emparrar i de recollir el raïm. Finalment, es torna a Montblanc prenent cap al SE la N-240. km 49,8. Montblanc Com a punt final del recorregut, pot visitar-se el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, que dedica alguna de les seves sales a la pagesia, al vi i a les professions que giraven al seu voltant. Pot observar-se el procés de producció d'una forma entretinguda i amena. Fi de l'itinerari. Comarques:Conca de Barberà Distància:49.8 km Senyalització:Sí Durada:24 h Temes:Natura | Cultura Tipologies:Patrimoni cultural     Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 15/04/2010

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils