Pratdip : natura en estat pur i dips o la llegenda de vampirs

Pratdip és un municipi de 700 habitants situat al sud-est de la serra pre litoral de Llaberia, un paratge d'exuberant natura en estat pur, amb diverses rutes a peu, en bicicleta o BTT per gaudir d'un paisatge incomparable. Pratdip permet, a més, endinsar-se en la llegenda màgica dels de vampirs autòctons, els dips, o gaudir del golf a tan sols uns pocs quilòmetres de la platja nudista del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i d'altres apreciades platges de la Costa Daurada com la platja Cristall de Mont-roig del Camp, o les platges de Cambrils o Salou.

On som:

• Municipi: Pratdip
• Habitants : 700 (2013)
• Coordenades:

- Latitud : 41.0509272 ( 41 º 3 ' 3.34 " N )
- Longitud : 0,8713863000000401 ( 0 º 52 ' 16.99 "E )

• Festes locals:

- 18 de juliol, Santa Marina
- 8 de setembre

• Productes típics:

Oli extra verge de la DOP Siurana

Els Dips

Els dips representen una de les llegendes més fascinants i misterioses de Catalunya, que han donat nom al municipi de Pratdip ( prat de dips ) i fins i tot estan representats en l'escut municipal.

S'explica que eren gossos llop negres i vampirs que mataven els ramats i xuclaven la sang dels animals. En alguna ocasió es deixaven veure amb els seus ulls brillants i enfurismats i atemorien als vilatans.

Aquesta història va inspirar l'escriptor català Joan Perucho per escriure les "Històries naturals ", on un vampir (Onofre de Dip) habitava al castell de Pratdip.

Avui aquests gossos vampirs són animals més inofensius, que formen part de la "Ruta dels dips". Es pot seguir pels llocs més emblemàtics del poble de manera que a més de gaudir d'aquests racons singulars el visitant haurà de descobrir on s'amaguen els dips.

La història dels dips i d'altres llegendes de muntanya es poden conèixer en el centre d'interpretació de Pratdip, on s'ubica també l'oficina de turisme i es pot obtenir informació de la Serra de Llaberia.

Què visitar a Pratdip

Pratdip és un poble amb reminiscències medievals per la seva estructura de carrers estrets i costeruts fins arribar al castell, en el punt més alt i que caracteritza la imatge del poble. Cal destacar l'església de la Nativitat de Santa Maria i el santuari de Santa Marina, a només 4 quilòmetres de la població. Seguin la "Ruta dels dips" descobrirem:

El castell: va estar habitat fins al segle XVII i en 1846 va quedar greument afectat per un fort terratrèmol. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1985 i en una de les actuacions de restauració es van trobar restes d'un enterrament del Neolític. La seva situació a la part més elevada del municipi permet unes vistes excepcionals de l'entorn de Pratdip.

L'església: d'origen romànic, té una volta d'estructura gòtica i acull el retaule renaixentista de 1602 de l'ermita de Santa Marina, d'on va ser rescatat durant la Guerra Civil. En el mur sud de l'edifici està encastada la làpida de Jacobus de Carcassona, de 1328, que recorda que Pratdip va pertànyer a les més importants cases nobles catalanes com els Castellvell, els Subirats-Sant Martí, Entença, Prades, Cardona i Medinaceli. En fer el tomb a l'església cal passar per un dels carrers més estrets de Catalunya, ja que en un extrem cal passar de costat.

Torres de defensa: torre del  Capet i Ca la Torre. Es tracta de dues torres de defensa que formaven part de la muralla, i que es daten entre el segle XIII i XIV. La del Capet tenen 16 metres d'alçada i conserva el portal d'entrada de la muralla al poble i unes portetes laterals elevades . Durant un temps va fer funcions de presó així que també se la coneix com "la presó". Ca la Torre té una mica més de 14 metres d'alçada i actualment és de propietat particular.

Arcades de Cal Sisa: restes de l'antiga muralla que han quedat integrades en les cases del municipi i que avui conformen un passadís urbà en el qual encara es poden veure les pedres originals de la construcció, que no es coneix si té origen àrab o medieval.

Safareigs: el seu emplaçament actual a l'entrada del poble no era l'original, ja que se situava on avui hi ha la cooperativa. Encara s'utilitzen ocasionalment .

Santa Marina: a 4 quilòmetres de Pratdip per la T-311 en direcció a Vandellòs i Tivissa es troba el santuari o ermita de Santa Marina, que a més del temple compta amb diversos edificis (com la casa dels ermitans, la casa de la font o l'antic balneari) i fonts amb gran fama per la qualitat de les aigües i els poders curatius que se li atorguen (especialment per al fetge, la fel i l'estómac). El Santuari tenia un retaule renaixentista, que actualment està a l'església de Pratdip, i un altre barroc de 1730 que va ser destruït durant la Guerra Civil. Des de la recuperació de la democràcia s'ha fet un important esforç de recuperació de l'espai, que ha aconseguit tornar al santuari l'aspecte que tenia en el moment de màxim esplendor al segle XVIII. Així el 2002 es va instal·lar un nou retaule que reprodueix la vida de Santa Marina i es van realitzar pintures murals a l'interior. Antigament, la festa de Santa Marina el 18 de juliol, es feia una gran festa al Santuari i moltes noies i noies joves participaven del Ball del Marxant per trobar parella.

Natura en estat pur

Pratdip és la porta d'accés a la Serra de Llaberia des de les platges de la Costa Daurada.  Aquest territori, per la seva estructura abrupta i escarpada és una zona relativament desconeguda i ha preservat els seus valors naturals. Presenta una geologia singular de riscos inaccessibles en què troben el seu hàbitat ideal àguiles o la tortuga mediterrània. La Serra de Llaberia compta, a més, amb més de 120 fonts naturals inventariades, la majoria d'elles recuperades pel Consorci del mateix nom.

L'orografia de la zona permet practicar l'escalada i fer magnífiques excursions a peu o amb BTT amb diferents nivells de dificultat (de baixa a mitjana o mitjana-alta) i gaudir d'unes vistes magnífiques sobre la Costa Daurada des de qualsevol punt elevat.

La singularitat de la zona la fa cada any escenari imprescindible del RallyRacc Catalunya-Costa Daurada, prova puntuable del Campionat Mundial de Ral·lis.

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils