Del coll de la Carrasqueta a la cova de les Avellanes

 Aquesta ruta a peu permet gaudir del vessant est del Parc Natural dels Ports amb vistes panoràmiques a la vall de l'Ebre, el seu delta i la Mediterrània. Després es passa al vessant oest, on es discorre per les ombries de boscos de pi roig amb vistes de l'interior del massís i de les terres de la comarca del Matarranya (Terol). L'itinerari s'emmarca en un dels paratges naturals més importants de Catalunya pel que fa a la seva conservació, singularitat orogràfica, flora, fauna i paisatge, declarat Parc Natural el juny de 2001. L'única dificultat de la ruta poden ser les cruïlles. Cal no precipitar-se i parar atenció a les indicacions i al mapa cartogràfic. Accés en cotxe Recorregut total: 44 km, anada i tornada (se surt de Roquetes, on s'arriba per la T-341 des de Tortosa). Km 0. Carretera de Roquetes als Reguers (la T-342). Km 4. S'agafa un trencall a l'esquerra per pujar al mont Caro. Km 14. Font del Caragol i monument a la cabra salvatge; magnífiques panoràmiques de la vall de l'Ebre. Km 19. Trencall a la dreta. A l'esquerra es troba la carretera que condueix al cim del Caro (1447 m). Es continua a la dreta, es passa per la urbanització dels Ports deixant, a la dreta, el Restaurant Pous de la Neu, el refugi del Caro (UEC) i, a l'esquerra, el Restaurant de l'Esquirol. Km 21,8. S'arriba a una cruïlla i es pren el trencall de l'esquerra (és la pista forestal de Fredes a Beseit). Km 22. De seguida s'accedeix al coll de la Carrasqueta (1100m). Es deixa el cotxe a l'esplanada per iniciar l'itinerari a peu. Itinerari a peu 0,00 h. Coll de la Carrasqueta (1100 m). Es pren el sender senyalitzat GR-7 en direcció a Fredes, cap al sud-est. 0,25 h. Es puja suaument pels boscos de pi roig, Pinus sylvestris, amb carrasques, Quercus ilex, i algun auró, Acer opalus, fins al coll dels Pallers. El sender ofereix esplèndides vistes del delta de l'Ebre, el Montsià, Vinaròs i Penyíscola al sud-est. Se segueix el GR-7 en direcció sud fins a la cova del Vidre. Durant el trajecte es poden observar els barrancs de la cova Pintada, d'Orió i de Barretes, amb forts desnivells. El sender transcorre tortuós, però buscant els llocs més adients. Es poden observar avellaners, Corylus avellana, i teixos, Taxus baccata, aquests últims indicadors d'una antiga climatologia diferent de l'actual (més freda). 1,35 h. Cova del Vidre (1015 m). Es continua en direcció a la cova del Vidre observant els barrancs que es deixen a la dreta com el d'Orió i Barretes, entre d'altres, i que marquen un fort desnivell fins a la depressió de l'Ebre. Arribant a la cova del Vidre es pot observar, en direcció sud, les Faixes Tancades, la Joca i la mola Conills (1351 m), on es poden apreciar les restes del bosc de faigs, Fagus sylvatica, més meridional de Catalunya. La cova del Vidre encapçala el barranc de Barretes, amb plegaments geològics importants. És un abric natural on s'han trobat restes arqueològiques i utensilis que daten del Neolític. Dintre de la cova fan el niu els roquerols, Ptyonoprogne rupestris, i el falciot pàl·lid, Apus pallidus. En direcció sud-oest se segueix el sender GR-7. Aquest cop porta per un camí forestal fins a la font de la Llagosta. 1,55 h. Font de la Llagosta (1020 m). En direcció a la font de la Llagosta, es troben uns afloraments d'aigua sobre un sòl constituït sobretot per marques impermeables, amb importants quantitats d'òxid de ferro. Hi ha construïdes diverses basses per recollir l'aigua. La font es troba al final de l'última bassa. A 70 m aproximadament, es deixa el GR-7 per agafar un altre sender situat a la dreta i senyalitzat amb vermell que duu a un coll entre la mola del Boix (1340 m) i el Marturi (1348 m). A l'esquerra es deixa la sendera que marxa a Tres Pins, en direcció sud-oest. Cal fixar-se bé a l'entrada en direcció nord-oest. 2,30 h. Coll de l'Embarronat (1217 m). En direcció nord-est es troba el Marturi (1348 m); al sud la mola del Boix (1340 m); al nord, la mola de Catí (1325 m) i al nord-oest, les gúbies del Regatxol, el riu Ulldemó i la comarca del Matarranya. A més de les vistes panoràmiques que es poden veure des del coll, es poden observar els pins roigs i com han estat modelats per la força d'un dels elements meteorològics més importants de la zona: el vent, com el de Cercs (nord-oest) i el vent de Dalt o Tramuntana (nord). El coll queda una mica encinglerat cap al nord. Amb compte, cal dirigir-se cap a la dreta, en direcció nord-est, per buscar el pas que permet davallar del coll; es baixa el petit grau i, lleugerament cap a la dreta, es perd alçada seguint un caminet que tan sols s'insinua fins que es localitza alguna fita i, ja girant clarament cap a l'est, apareixen novament les marques vermelles. Es puja suaument en paral·lel al Marturi per la vessant nord-oest. 3,12 h. S'arriba a un coll (1200 m aproximadament). El sender gira en direcció est per uns bancals. Planejant s'inicia el descens fins als Bassis o la font del Marturi (1170 m aproximadament). 3,20 h. Font del Marturi. A l'estiu raja molt poca aigua. Es deixen els Bassis a la dreta (no s'ha d'agafar la sendera que puja en direcció nord-est, ja que porta al Marturi), es pren la sendera en direcció nord i es baixa a la cova de les Avellanes (1000 m aproximadament). Fort desnivell. S'arriba a l'àrea de lleure i fonts de la cova de les Avellanes. 3,40 h. Se segueix el camí de la cova de les Avellanes al coll de la Carrasqueta per la pista forestal Fredes-Beseit-Caro, que cal prendre per la dreta en direcció nord-est (2 km aproximadament). 4,20 h. Coll de la Carrasqueta. Fi de l'itinerari. Durant el trajecte es pot veure l'ésser viu més emblemàtic dels Ports, la cabra salvatge, Capra pyrenaica hispanica. Aquest és un herbívor majestuós, sobretot els mascles, amb la seva cornamenta que pot arribar als 90 cm. Als boscos es troben ocells com les mallarengues emplomallades i carboneres, el gaig comú i, al cel i a les cingleres, gralles, corbs, voltors i gran varietat de rapinyaires. Cal destacar pel seu gran tamany l'àliga daurada, Aquila chrysaetos, entre d'altres. Els mamífers són més difícils d'observar. Hi ha porcs senglars, genetes, gats salvatges i furons entre d'altres. A l'estiu, es pot veure l'escurçó, Vipera latasti, la xaveta o l'escorpí, Buthus occitanus, ambdós verinosos. A la cova de les Avellanes, on hi regalima l'aigua, es pot observar la Pinguicola grandiflora dertosensis, una planta insectívora que es desenvolupa a les petites esquerdes de la roca calcària, ja que necessita abastar-se del nitrogen que no troba a les roques. Abril, maig i juny són els mesos ideals per veure la gran quantitat de plantes i flors que viuen al massís dels Ports. Llocs emblemàtics Vistes panoràmiques del delta de l'Ebre des del coll dels Pallers Vistes panoràmiques des del coll de l'Embarronat Coll de l'Embarronat Cova del Vidre Font del Marturi Pins modelats per la força del vent Marques, afloraments d'aigua impermeables Font de la Llagosta Vistes al bosc de faigs des de la cova del Vidre Barrancs de la Cova Pintada, d'Orió i de Barretes Coll dels Pallers Comarques:Baix Ebre Distància:11.85 km Desnivell Pujada:650.0 m Desnivell Baixada:650.0 m Senyalització:No Durada:4 h 50 min Temes:Esport | Natura     Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 24/03/2006

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils