Batea. Sant Joan d'Algars Pinyeres i poblat ibèric del tossal del Moro

 Batea, solcat per barrancs estrets i paral·lels, els quals fan cap a diferents valls, Voravall i vall Major entre altres, i el riu d'Algars, a ponent, marca el límit amb les terres d'Aragó. Des de Gandesa s'hi arriba a través de la N-420 i la C-221 (12 km). La vila té un origen protohistòric; als seus voltants, s'hi han trobat restes de diverses cultures i pobles, coll del Moro del Borrasquer i tossal del Moro de Pinyeres. Es menciona Batea per primera vegada l'any 1153, quan Ramon Berenguer IV va fer donació d'aquestes terres als templers de Miravet. El 1181 va rebre dues cartes de població, atorgades pel rei Alfons el Cast. L'autoritat d'aquell lloc va restar a mans del cavaller Bernat Granell, i va passar posteriorment a l'orde del Temple. El 1317, els hospitalers van heretar aquest sector junt amb Pinyeres i Algars, dintre la Castellania d'Amposta. Durant el s. XV la vila hagué de suportar les agressions de les tropes fidels al rei Joan II, que, després de fortes lluites, acabaren incendiant la població. El nucli antic de Batea és el més característic de la Terra Alta. Conserva gran nombre de porxos, coberts i construccions de carreu d'època medieval, el carrer Major, tot porxat, és del s. XIV; la capella de la Mare de Déu del Portal és d'estil barroc, del s. XVII. L'església de Sant Miquel, barroca-neoclàssica, fou construïda el s. XVIII per Francesc Melet. Antigament, en aquest lloc, hi havia el castell i l'església gòtica; actualment, però, sols es conserva el Fossar. El nucli antic de Batea va estar emmurallat fins al s. XIX. Avui encara podem veure algunes de les portes d'entrada com el portal de l'Àngel, el portal de cal Llarg i el portal de Sant Roc. Construccions interessants són Casa Català, els porxos dels carrers Sant Miquel, Centre i Cavallers; la Torre Martí i la Torre del Castellà, elements defensius a les vies de comunicació entre Catalunya i Aragó. Podem fer un agradable passeig pel Calvari, que consta de sis capelles barroques dels s. XVII i XVIII. Sortim del poble per la ctra. C-221 en direcció a Maella. 10 km després, 250 m abans de la Venta d'Algars, deixem la carretera i agafem un camí a mà esquerra que ens portarà als peus del Castell (1,4 km), antigament lloc militar i estratègic, ja que el riu d'Algars feia de frontera natural amb els sarraïns. Més avall de les restes del castell gòtic es conserva l'església de Sant Joan d'Algars, construïda el s. XIII, romànica de transició i modificada posteriorment. Per anar al poblat ibèric del tossal del Moro i a Pinyeres, tornem a la carretera, la seguim en direcció a Maella i, passada la Venta d'Algars, seguim un camí de terra a mà dreta que ens condueix a Pinyeres (2,8 km de pista). L'església de la Transfiguració del Senyor, romànica de transició, conserva una pica baptismal d'immersió. Al sud de les cases de Pinyeres, i dalt d'un turonet, es localitza el poblat ibèric del tossal del Moro, ocupat des del s. VII fins al IV a. de C. Llocs emblemátics Poblat ibèric del tossal del Moro Castell i església de Sant Joan d'Algars Església de la Transfiguració del Senyor Pinyeres El Calvari Torre del Castellà Torre Martí Casa Català Portal de Sant Roc Portal de cal Llarg Portal de l'Àngel Comarques:Terra Alta Distància:28.4 km Senyalització:Sí Durada:2 h Temes:Natura | Cultura     Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 30/11/2002

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils