Cambrils. Centre Civic Les Basses. Poesia.

URV a Cambrils AULA DE POESIA Lectura de poemes de JORDI JULIÀ Divendres, 3 de febrer de 2012 • 19 h Centre Cívic “Les Basses” – Cambrils Jordi Julià (Sant Celoni, Barcelona, 1972) Poeta i assagista. Doctor en Teoria de la literatura i literatura comparada, i professor d'aquestes especialitats en la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995. Com a assagista, en castellà i català, té publicats més de dotze títols (sobre crítica literària, comparatismo i literatura contemporània i postmoderna), i els seus llibres han merescut importants premis dins i fora de Catalunya: com el premi Dámaso Alonso (Univ. de Santiago de Compostela), Siglo XXI (Mèxic), o, el més recent, Miguel de Unamuno 2008 de Bilbao. La seva trajectòria com a poeta va començar en 1998, amb Els grills que no he matat, i des de llavors no s'ha interromput, com mostren els seus onze llibres editats, escrits originàriament tots ells en català i que han merescut destacats guardons en aquesta llengua, com els Jocs Florals de Barcelona, l'Octubre de poesia de València, el Premi Mallorca o el Joan Alcover de Poesia de Palma (aconseguit aquest passat mes). En els seus versos es reflecteix el «realisme reflexiu» que va descriure com a tret comú de la poètica de la seva generació (en l'estudi Modernitat del món fungible, 2006). Si bé des dels seus inicis la seva poesia va estar influïda per la poesia de l'experiència (com s'observa, per exemple, en la seva opera primera, en Murs de contenció, 2004, o en un dels seus llibres més recents: Circumstàncies adverses, 2011), també s'ha interessat per l'experimentació lírica i ficcional: en el seu haver-hi compta amb una novel·la en vers que és al seu torn una mise en abîme (Tornar el dilluns, 2001), un llarg monòleg dramàtic femení en versicles (Sota la llum de Mart, 2006), i diferents llibres d'heterònims (Els derrotats, 2004; Hiverns suaus, 2005; o Un lleu plugim, 2009). En les seves últimes obres ha realitzat una reflexió crítica sobre la identitat, el món postmodern i els seus usos morals: Els déus de fang (2007), Principi de plaer (2007), Planisferi lunar (2008) o Poètica per a un ninot (2011).

Roce: l'arròs més desenfadat i canalla de Cambrils